Reflexió sobre "Le petite sauvage"

El passat dijous 3 d`Octubre van tindre l`ocasió de veure i comentar  la pel·lícula titulada "Le petite sauvage".

La pel·lícula es va rodar a l'estil d'un documental, en blanc i negre.

És una pel·lícula francesa de 1970, dirigida per François Truffaut i inspirada en la història de Víctor de Aveyron, nen que en 1790 va ser trobat en els boscos de França.

Al començament  Victor estigués en una escola per a sordmuts a París, però desprès el metge Itard, qui estava  interessat en la medicina mental, va voler fer-se càrrec del xiquet per a poder fer un estudi sobre ell.

L`objectiu de les primeres tècniques eren despertar l`habilitat del nen mitjançant un entrenament dur durant tot el dia. Aconseguint així respostes emocionals com llenguatge, pensament, hàbits quotidians, jugar amb altres nens, menjar, caminar, etc.

Els principals mètodes foren els principis d`imitació, condicionament i modificació del comportament.

Poc a poc Victor va aconseguir un progrés notori, va començar a recordar noms de molts objectes, llegir i escriure frases simples, seguir ordres.

Malgrat aquestos avantatges en la seua educació, continuava sent un salvatge, fet que va provocar en el metge una frustració i fins i tot es donava per vençut.

En aquest moment de frustració, Itard va dir: “lamente el dia que et vaig conèixer “.

Crec que cap educador pot pensar i menys dir-ho davant del seu pacient, no deu lamentar-se perquè com a educador que és el seu objectiu és ajudar, guiar i educar als seus pacients amb les possibles dificultats que comporta.

Durant la pel·lícula hem va suggerir diferents qüestions, com per exemple:  els mètodes que utilitza Itard són èticament acceptables i correctes? Crec que els mètodes que utilitza no són èticament acceptables ni correctes, ja que obliga al nen a treballar durant tot el dia sense importar-li com es trobarà el nen, sols amb l`objectiu d`aconseguir resultats per al seu treball, és a dir per enriquiment propi.

Victor obeeix per voluntat pròpia o per por a les repercussions? En la meua opinió, Victor obeeix per por a les possibles repercussions que comportaria no fer-li cas. Durant la pel·lícula es pot veure com el metge castiga de forma cruel a Victor quan aquest no fa les cosses correctament, aquesta acció que fa el metge no la compartís perquè no deus castigar al teu pacient quan no fa correctament les coses encara que s`estiga esforçant al màxim.